Faig fotografies de trossos de frases, paraules i signes abandonats en llocs estranys -pals de telèfon excessivament alts perquè algú els pugui llegir, barcasses ofegant els seus noms en ports industrials, missatges soterrats en les grans tuberies de servei públic de les ciutats, espais furtius. Coses que escrivim pensant que tenien sentit en el seu context i que amb el temps s’han quedat soles. Coses que sembla que necessitin, desesperadament, una reinterpretació. Sempre ho he fet.

Catorze. 2016