Quan el 2007 va esclatar la guerra a Mèxic vaig entendre que l’única cosa que podíem fer era confiar els uns en els altres. Ho vaig aprendre, enlluernada, de les víctimes. Des d’aleshores treballo per trobar un sistema efectiu que els permeti ensenyar-nos generosament tot el que saben; però també a protegir-se, defensar els seus drets i exigir dignitat. Perquè crec, com deia Theodor W. Adorno, que la filosofia ens ha de servir per anar a comprar el pa. Que aplicat al Col·lectiu Fu seria: que el pensament literari és una eina útil que utilitzem poc i sovint ens sembla excessivament abstracta i llunyana. O ni tan sols ens sembla una eina. Quan en veritat és una poderosa manera de mirar que ens permet veure en els demés allò extraordinari que els fa únic i trobar-nos, pensar en d’altres maneres d’entendre’ns i construir junts, juntes, un món millor.